La transmissió intergeneracional del català a la Franja no és estable

Resumen

Aquest article analitza la transmissió intergeneracional del català a la Franja (Aragó) com a indicador central dels processos de substitució lingüística en contextos de minorització, i en proposa un nou indicador. En les dades de les enquestes d’usos lingüístics de la Franja (2004 i 2014), l’índex clàssic del català (ITIC) apunta que la transmissió del català de progenitors a fills es manté lleugerament positiva en ambdues onades. Però, amb l’aplicació del nou indicador, l’índex de transmissió intergeneracional global (ITIG), que integra el conjunt de dinàmiques sociolingüístiques, s’observa que passa de ser favorable al català a resultar negatiu l’any 2014. Aquesta diferència evidencia que, més enllà dels canvis demogràfics i de l’aparent estabilitat de la transmissió en termes absoluts, hi ha indicis de trencament intergeneracional i de substitució lingüística en algunes comarques, especialment a la Llitera i a la Ribagorça. Els resultats dialoguen amb altres estudis quantitatius i qualitatius que també apunten a un procés de substitució emergent i posen de relleu la necessitat d’incorporar la dimensió social i simbòlica del canvi, inclosa la glotofòbia, per entendre com la discriminació lingüística condiciona les tries familiars i juvenils.